rastre energètic

LÍNIES LLEI - LÍNIES DRAC

connexions entre llocs

las líneas ley, el espíritu del lugar y la psicogeografía. peter melkovian. el libro de las confusiones

Grant Morrison - Invisibles

lleis i efectes específics invisibles pels 5 sentits.

Tantes realitats sobreposades a l'espai com agents l'habiten
------=------- (exp.psicogeografica i exp.màgica)

¿Què és més real?

experiencia individual
-
experiencia consensuada

accés a regions ocultes de subconscient a través de la deriva.

VAGABUNDEO

És l'individu l'eix principal de la ciutat?(premisa situacionista)

la relació entre l'individu (?) i la ciutat

DESHUMANITZACIÓ - gentrificació i posada al servei del capital.

https://twitter.com/JovenEuropeo/status/1555618252767854592

Nicholas Hawksmoor, sus iglesias. La ciudad de las desapariciones. Ian Sinclair

Si s'estudien aquests alineaments (connexions i patrons) s'obtenen geometries urbanes que tenen a veure amb el poder polític i com es visibilitza.

1. PRACTICAR LA DERIVA

2. ANOTAR LOS ENCLAVES QUE ME GOLPEAN PSÍQUICAMENTE

3. SEÑALARLOS EN UN PLÀNOL DE LA CIUTAT

4. PROVAR DE CONNECTAR-LOS AMB LÍNIES

5. VEURE SI S'APRECIA ALGÚN PATRÓ O POSSIBLE SIGNIFICAT (RELACIONAT AMB LES HISTÒRIES CONTINGUDES EN CADA LLOC O POSSIBLE ASSOCIACIÓ AMB LA GEOMETRIA SAGRADA)


(ES TRACTA DE BUSCAR ASSOCIACIONS MÉS EMOCIONALS, MENYS EVIDENTS, QUE NO RESPONGUIN A L'ÚS PRAGMATIC DE L'ESPAI URBÀ. ACCIDENTS, EPISODIS EFÍMERS, CASUALITATS...)

ENFRENTAMIENTO A:

- La destrucció de la memòria històrica // borrat de memòria
- Gentrificació
- Mercantilització de la ciutat
- Triomf del capitalisme global // Oligarquia neoliberal
- Les conseqüencies del "progrés" destructiu del capitalisme sobre la vida
-
-
-
-
> GEOGRAFIA SINISTRE // MITOLOGIA DEL MAL
> EINES:
- MEMÒRIA FICCIONADA
- RELACIÓ D'AMOR AMB LA CIUTAT
- PEREGRINACIONS RITUALS
- RITUALS DOMÈSTICS
- ESCRIPTURA DE BATALLA

fROM HELL. Alan Moore i Eddie Campbell

El mateix obrer o enginyer que treballava en una façana plena de flors pètries travessava, de tornada a casa, una ciutat en què convivien illes idèntiques a les d’ara amb plantacions de blat d’origen medieval, cases de camp del segle XVII, molins del segle XVIII, fàbriques fumejants del segle XIX. En aquest camí havia de percebre —conscientment o inconscientment— tant tones d’eufòria com tones de dolor. Podia ser un mal inconcret, però no era un mal abstracte: tothom veia com s’enderrocaven les masies, com es talaven les últimes arbredes, com s’arrasaven els grans parcs, com es tancaven els camps de conreu, com els mesuraven els agrimensors d’ulleres i levita, com s’hi erigien quadrícules del pla imparable; tothom coneixia algú que havia estat expropiat, desnonat, indemnitzat, que anava amb una vara d’olivera pel carrer perquè encara es recolzava en la vida rural en què s’havia criat, que portava una navalla a la butxaca perquè es negava a acceptar una nova vida amb forquilla i ganivet, que simulava que res no havia canviat, però arrossegava amb penes i treballs el buit insuportable de la seva pròpia extirpació.
En el subconscient dels grans arquitectes, enginyers, dissenyadors, artesans, artistes modernistes, tot i que enamorats de la metròpoli emergent i el que era nou, batega el dol per la desaparició de centenars de quilòmetres quadrats de boscos, de camps de conreu, de campaments, d’horts, de casalots, de jardins, de barraques, de parcs. Per això les façanes i els interiors, les finestres i les sales de columnes, les llars de foc i les escales s’omplen de formes vegetals. Per això les flors de pedra creixen als balcons de pedra; i els capitells de pedra es cobreixen de falguera pètria, i els troncs de pedra es fonen amb les columnes de pedra, granellada d’escates i escorça. Perquè les façanes modernistes són monuments funeraris: homenatges arquitectònics a l’extinció d’hectàrees de torrents, rieres, llogarets, rierols, molins, sèquies, fang i verd, llavors i fulles, jardins i parcs: pobles, passat, camp, la natura cada vegada més remota, menys verd, més pedra grisa.

LA MAGIA Y ALAN MOORE, cAOS Y MAGIA. THE KLF. jOHN HIGGS

Barcelona. El llibre dels passatges

La bugadera del pòrtic de la Bugadera #ParcGüell
https://twitter.com/Bcnsingular/status/1570298871233843206/photo/1

Yo no se por qué hice esta oposición,
en vez de estudiar corte y confección.
No le veo la gracia ni el misterio
a ser funcionaria de un ministerio.

Yo quisiera ser un vegetal,
del jardín de un cementerio
o simple mineral.
O también araña de cristal
de un palacio estilo imperio
o talla medieval
de algún monasterio.

Letra de La funcionaria

Artista: Vainica Doble
Álbum: Taquicardia